ANY SABÀTIC. SABBATICAL YEAR

UN ANY SABÀTIC

Tornar a pintar i estrenar web després d’un any

 Aquest ha esta un any sabàtic. Durant molts d’anys el setembre i octubre (a vegades eren dos mesos i a vegades tres) eren els meus mesos sabàtics per raons de força major, treballar per menjar. Sempre explic que aquells mesos em feien molt bon servei: guanyava alguns diners, treballava en una feina en la que sóc realment bo perquè és la feina que he fet tota la vida, el negoci familiar i una part fonamental del meu propi ser, i també tenien l’efecte de posar-me els peus a terra, perquè embrutar-se les mans en una feina feixuga amb jornades de sol a sol (i de sol a sol és una expressió perquè no vèiem el sol ni quan ens hi posàvem ni a l’hora d’acabar) te posa els peus a terra, i perquè estar en contacte amb gent que viu de la terra també te posa en contacte amb el món real, aquell que tan sovint en el món de l’art es perd de vista. Entendre com a sabàtic els mesos en que la feina era l’únic significatiu, vol dir que l’altra feina és la que un entén com la cosa més important en la seva vida; sempre el primer ha estat la pintura.

Però aquest cop, i també per raons de força major, es varen allargar aquests dos o tres mesos i s’han convertit en més d’un any, el meu any sabàtic on anar pintar ha estat un fet esporàdic. D’acord que aquestes noves raons de força major donen sentit a l’espera, però també és cert que després de tocar de peus a terra alguna cosa a dins meu volia tornar a enlairar-se o millor, i si em permeteu, a tornar a ficar el cap a sota terra. Ara, que comença a acabar aquest any sense pintar, i siguin quines siguin les raons que l’han forçat, la conclusió és que no voldria un altre any sabàtic, a no ser, és clar, que fos per a pintar.

Malgrat tot alguna cosa s’ha fet:Relatius. Acrílic sobre paper. 2014

Relatius. Acrílic sobre tela. 100x70cm. 2014.

Painting again and brand new website after one year

This has been a sabbatical year. For many years September and October (sometimes two months sometimes three) were my sabbatical months for reasons of force majeure, I mean: work for food. I use to explain that those months made ​​me very good service: I earned some money working at a job in which I am really good because I’ve done it all my life, the family business and a fundamental part of my own being, and had the effect of putting my feet on the ground. Because when you get your hands dirty in a heavy work, with journeys from sunup to sunset (from sunup to sunset is an expression of course because we neither saw the sun when we started or finished) you really put your feet on the ground, and so be in touch with countrypeople who live in the soil also puts you in touch with the real world, so often in the world of art we lose the sense of reality! Understand as sabbatical those months, when work was the only significant thing, means that the other job (painting) is the most important thing in the life; the painting has always been the first.

But this time, and also for reasons of force majeure, those two or three months were extended and have become more than a year, my sabbatical year when to go to paint has been something sporadic. All right, the new circumstances has given sense to this wait, but it’s also true that after touching down to earth and put the feet on ground something inside me wanted to fly again, or better, and if I may, put my head into the soil. Now, that is starting to end this year without paint, and whatever the reasons which have forced it, the conclusion is that I would not like another sabbatical year, unless, of course, it would be for paint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.