Si extreiem el concepte d'”indicialitat” de Peirce i l’apliquem explícitament a l’art podrem entendre molt millor què ha passat a l’art (diguem per exemple) des de Goya, però molt especialment durant els darrers 100 anys. Tota la meva recerca al voltant de la idea de “la pintura com a metàfora de la carn” s’explica molt millor si aclarim aquest concepte:
Per a Peirce. “[El índice es] un signo, o representación, que refiere a su objeto no tanto por alguna similaridad o analogía de éste, ni porque esté asociado con caracteres generales que ese objeto poseería, sino porque está en una conexión dinámica (incluyendo espacial) tanto con el objeto individual, por un lado, como con los sentidos o memoria de la persona para quien sirve de signo, por la otra…” (Peirce 1955, 107) El signo indicial tiene una relación de contigüidad existencial, material, con su objeto. Los ejemplos que propone para ilustrar este concepto son el hueco dejado por una bala como indicial de ésta, la posición de una veleta de la dirección del viento, o la extensión del mercurio en un termómetro de la temperatura.
I encara millor si en posem alguns exemples explícits:
Ana Mendieta. L’artista cubana de body art, una via que excel·leix en la idea de la indicialitat. 
Gyotaku. Antiga tècnica de gravat directe dels peixos utilitzada pels pescadors japonesos.
Helen Chadwick (piss flowers). Escultures a partir del rastre d’una pixada damunt el gel.
Marc Quinn. Autoretrat fet amb motllo de la cara i emplenat de la sang del propi artista.
Mans a una cova (Perito Moreno), 9000 anys abans de Crist.
Yves Klein, utilitzant dones com si fossin pinzells.
Els meus estudis han acabat mirant tots aquests exemples però es començaren centrant en artistes on allò indicial no és tan explícit com Giacometti, Freud, Bacon o Pollock (aquests segueixen essent el meu principal referent). Ho explicaré mitjançant Pollock, perquè és de tots aquests darrers mencionats el que deixà palès més clarament el concepte d’indicialitat. Els drippings de Pollock són traducció directe del seu cos, del seus moviments i com a tal tenen un nivell d’indicialitat molt alt, si be no són rastre del seu cos de manera directe, si ho són del su moviment, de la seva dinamícitat. A qualsevol altre artista li podem aplicar aquesta idea, ja que la pinzellada mateixa és rastre d’un moviment i marca, signatura, de cada persona.
I avui ho deixarem aquí.
