Indicialitat

Si extreiem el concepte d'”indicialitat” de Peirce i l’apliquem explícitament a l’art podrem entendre molt millor què ha passat a l’art (diguem per exemple) des de Goya, però molt especialment durant els darrers 100 anys. Tota la meva recerca al voltant de la idea de “la pintura com a metàfora de la carn” s’explica molt millor si aclarim aquest concepte:

Per a Peirce. “[El índice es] un signo, o representación, que refiere a su objeto no tanto por alguna similaridad o analogía de éste, ni porque esté asociado con caracteres generales que ese objeto poseería, sino porque está en una conexión dinámica (incluyendo espacial) tanto con el objeto individual, por un lado, como con los sentidos o memoria de la persona para quien sirve de signo, por la otra…” (Peirce 1955, 107) El signo indicial tiene una relación de contigüidad existencial, material, con su objeto. Los ejemplos que propone para ilustrar este concepto son el hueco dejado por una bala como indicial de ésta, la posición de una veleta de la dirección del viento, o la extensión del mercurio en un termómetro de la temperatura.

I encara millor si en posem alguns exemples explícits:

Ana Mendieta. L’artista cubana de body art, una via que excel·leix en la idea de la indicialitat.  Contaces - ana mendieta

Gyotaku. Antiga tècnica de gravat directe dels peixos utilitzada pels pescadors japonesos.

Contaces - Gyotaku tecnica

Helen Chadwick (piss flowers). Escultures a partir del rastre d’una pixada damunt el gel.

Contaces - Helen-Chadwick-Piss-Flowe-001

Marc Quinn. Autoretrat fet amb motllo de la cara i emplenat de la sang del propi artista.Contaces - Marc QuinnMans a una cova (Perito Moreno), 9000 anys abans de Crist.
Contaces - Perito Moreno (9000 B.C.) Yves Klein, utilitzant dones com si fossin pinzells.Contaces - Yves Klein (1960)Els meus estudis han acabat mirant tots aquests exemples però es començaren centrant en artistes on allò indicial no és tan explícit com Giacometti, Freud, Bacon o Pollock (aquests segueixen essent el meu principal referent). Ho explicaré mitjançant Pollock, perquè és de tots aquests darrers mencionats el que deixà palès més clarament el concepte d’indicialitat. Els drippings de Pollock són traducció directe del seu cos, del seus moviments i com a tal tenen un nivell d’indicialitat molt alt, si be no són rastre del seu cos de manera directe, si ho són del su moviment, de la seva dinamícitat. A qualsevol altre artista li podem aplicar aquesta idea, ja que la pinzellada mateixa és rastre d’un moviment i marca, signatura, de cada persona.

Contaces - Pollock

I avui ho deixarem aquí.

d’Ocells i altres bèsties

ocells boira“d’Ocells i altres bèsties”

Tià Zanoguera

La segona exposició d’aquest any del pintor Tià Zanoguera es titula “d’Ocells i altres bèsties”, inclou els ocells en el seu imaginari, habitualment copat per la figura humana. Aquest cop exposa a la Galeria Can Dinsky, a Son Servera.

Tià Zanoguera, Palma 1973

Entres a l’estudi que Tià Zanoguera té des de fa quasi 20 anys a Son Ferriol (Palma) i tot just pots caminar-hi, està preparant la seva pròxima exposició “d’Ocells i altres bèsties”, però encara hi ha restes de “Les Cambres” la seva darrera exposició a la galeria Fran Reus, a Palma, ara fa uns mesos. “Els dos projectes s’han acoplat, en certa manera perquè “Les Cambres” és un projecte encara viu i les coses no es poden deslligar tan facilment, treballar amb projectes ajuda però també crea una petita farsa” explica afegint tot d’una: “al cap i a la fi tot és el mateix. Bàsicament pinto gent”. Però a la pròxima exposició a Son Servera (Galeria Can Dinsky) i haurà ocells, cosa poc comú en el seu imaginari més conegut, “fa anys que faig feina amb els ocells, però no havia trobat l’opotunitat de mostrar-los, i encara em donen joc, em permeten parlar d’algunes coses a cops molt dures d’una manera bastant explícita i que amb la figura humana em costaria més”. Tià Zanoguera reconeix que viu un bon moment, malgrat la seva feina i l’incert futur, diu rient. “És cert que molta gent del món de la cultura pensa que sóc una mena de dinosaure en extinció, però d’altre gent veu un pintor en estat pur, un dels pocs retratistes que queden i un dels millors, i n’estic satisfet”.

Galeria Can Dinsky. C/ Camí des tren, 7. Son Servera.
Del 12 d’agost al 3 de setembre.