A la darrera Nit de l’art de Son Servera vaig exposar tres projectes ben especials: en primer lloc l’a fora, que segueix guanyant premis arreu, després del Animasivo de Mèxic, el darrer a estat a Madrid. En segon lloc el Bla,bla,bla, lona de gran format i animació superposada basada en el seu “work in progres”. Per últim la peça de gran format El gran crist, iluminat amb diapositives experimentals.

On the last  Nit de l’art (night with the art) of Son Servera I showed three very special projects: first a fora (outside), which is gaining awards everywhere, after Animasivo in Mexico, the last prize was in Madrid. Secondly the bla,bla,bla, large format canvas and animation overlay based on its work in progress. The last piece it’s the large format canvas The great Christ, illuminated with experimental slides.

Aquesta setmana passada vàrem obrir portes. L’estudi, espai de treball, va ser espai de gaudi i bulla per un dia. És fonamental dessacralitzar aquest espai però sense convertir-lo en una botiga, mai hem de perdre de vista que aquesta és una feina que tant requereix de la veritable superficialitat com de la pura transcendència de l’instant, una feina que està obligada a conectar quotidianitat i absolut.

Voltros, que hem coneixeu, sabeu com m’agrada una bona bauxa; m’agrada juntar a la gent, conectar a la gent, i fer d’una rialla i un brindis una oportunitat per pensar de manera natural que allò intens i profund és o hauria de ser una cosa més del dia a dia.

Moltes gracis per haver vingut a tots.

This last week I opened doors. The studio, a work space, was an space of joy and celebration for one day. It is essential demystify this place without turning it into a shop, we must never lose sight that this is a job that requires both: a real superficiality and, at the same time, the pure transcendence of the instant, this is a work that require to connect “cotidianity” and “absolute”.

You, who know me, know how I love a good celebration, I love to put together the people, connect people, and make a toast, a laugh and an opportunity to think in a normal way that what is deep and intense is, or should it be, something else of the everyday.

Thank you all for coming.

Les cendres de les instantànies, com les cendres del cos i les cendres del record, colpejen la vostra carn, deixen al descobert les vostres pròpies cendres invisibles que teniu allà, a algun lloc entre la pell i els segons.

The ashes of snapshots as the ashes of the body and the ashes of memory hits your flesh, expose your own invisible ashes you’ve there somewhere between the skin and the seconds.

Veure la pàgina d’aquest mateix blog: ESBOTZAMENT (BREAK OPEN).

http://tiazanoguera.wordpress.com/esbotzament-the-break-open