If we talk about the time, about the solitude, about the horror, we are talking about the men, and then about the body, the flesh and finally, of course, about the monster.

Si parlem sobre el temps, sobre la solitud, sobre l’horror, ho estem fent sobre l’home, i llavors sobre el cos, la carn i finalment, és clar, sobre el monstre.

Jo sóc la ferida del rastre,

la malaltia,

qui fa el trau

la raspada, el cop, la nafra.

Jo, l’insignicant invasor que

refà el rostre.

Perquè meva és la cicatriu

al tall de la carn de l’altre.

Jo era tan sols en la pintura i d’altres excuses.

I was just for the painting and some other excuses.